La seva obra posa en diàleg l’arquitectura i la pintura abstracta, entenent ambdues com a llenguatges de l’espai. Però mentre l’arquitectura respon al que és material, la pintura obre la porta a allò invisible: a l’emocional, l’espiritual i l’intuïtiu. La seva obra ens convida a mirar més enllà de l’evident, a connectar amb una dimensió interior i universal.

La recerca sobre la psicologia del color és clau en el seu procés creatiu. Lluny del minimalisme monocromàtic, la seva paleta és sensible i precisa, i genera atmosferes que transmeten calma, energia o benestar. Cada obra és una llar simbòlica que es construeix no només amb traços, sinó amb l’energia que aquests evoquen.

Al llarg de la seva trajectòria, ha participat en diverses exposicions col·lectives a Espanya, així com en fires internacionals, consolidant un llenguatge visual propi que evoluciona entre l’arquitectònic, el pictòric i l’emocional.

La seva obra transita del llenguatge arquitectònic al pictòric, un desplaçament que li atorga una major llibertat creativa. En aquesta nova col·lecció, Espinet desafia la rigidesa geomètrica i s’entrega a l’experimentació amb materials tèxtils, on el joc, la imperfecció i la improvisació adquireixen protagonisme. Una activació crítica de la imaginació que transcendeix els límits físics: tot espai s’organitza improvisant, en un equilibri entre anticipació i atzar. No hi ha cap disseny que pugui preveure com s’inscriurà la vida en un lloc. El seu procés abraça allò inesperat, acceptant errors i encerts com a part essencial de la creació. El seu art es converteix així en una plataforma per al joc i l’aprenentatge, un codi que entrellaça allò essencial i allò universal, allò íntim i allò col·lectiu, allò visible i allò imaginat.